Història & Cultura de la Regió
Els orígens de l’Hospitalitat
La història de L’Hospitalet de l’Infant es remunta a molts segles enrere. De fet, l’hospitalitat era un tret distintiu del poble des dels seus orígens ja que deu el seu nom a un hospici, fundat el 1344 per l’Infant Pere, fill de Jaume II (1267 – 1327) i Blanca d’Anjou (1280 – 1310). La seva funció era donar recer als peregrins i viatgers que passaven pel Coll de Balaguer. Les restes de la construcció segueixen destacant al poble i es troben prop de l’Acadèmia d’Idiomes Costalingua.
 
Assentaments antics a la regió
En la seva història mil·lenària, la regió ha vist la influència de moltes cultures diferents, començant per les antigues poblacions indígenes dels Íbers, fins a la colonització Romana, la invasió dels Visigots i, successivament, pels Àrabs. Molts artefactes de la regió donen testimoniatge de la presència d’aquests pobles de l’antiguitat, començant per les pintures rupestres que daten del segon mil·lenni aC. Els fenicis i els Grecs van arribar a les costes de Catalunya al segle 6 aC i varen establir diversos llocs de comerç (per exemple, la colònia Grega d’Emporion).
 
History & Culture of the Region
Tarragona, amfiteatre Romà

Els Romans varen establir la seva presència a la regió al segle III aC, en el moment del seu conflicte amb els Cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). Durant aquest conflicte, Espanya va ser un dels principals escenaris de guerra en la batalla per la supremacia del Mediterrani entre les dues superpotències, Roma i la Nord-Africana Cartago. Els principals protagonistes Romans d’aquest conflicte, els dos germans Publi Corneli Escipió (va morir al 211 aC) i Gneu Corneli Escipió (va morir el 211 aC) varen convertir la ciutat de Tarraco, actualment Tarragona, en una fortalesa i arsenal contra els Cartaginesos. Posteriorment, Tarraco es va convertir en la capital de la província que porta el seu nom. L’any 45 aC Juli Cèsar va declarar Tarraco una colònia (terra que es va atorgar als veterans de les legions Romanes), i sota l’emperador August (63 aC - 19 dC) es va convertir a la capital de la província Romana Hispània Citerior. Gràcies a la seva posició estratègica per al comerç i la riquesa agrícola de l’interior del país, Tarraco va arribar a convertir-se en una de les ciutats més riques i influents de l’Imperi Romà. Tarragona i els seus voltants encara conserven alguns dels impressionants edificis Romans que donen testimoniatge del seu gloriós passat, com per exemple, l’amfiteatre Romà amb una espectacular vista al mar, el fòrum Romà, un gran aqüeducte, un arc triomfal i les restes de diverses viles Romanes properes.
 
History & Culture of the Region
Arc de Bará, prop de Tarragona, al llarg de la Via Augusta, encara utilitzat com a carrer principal a dia d’avui

Com a part de la seva infraestructura, els Romans van establir una xarxa de carreteres a la regió, algunes dels quals encara marquen el paisatge, com per exemple, la Via Augusta, que abasta tot el camí des de Cadis fins als Pirineus. En l’època Romana el camí s’estenia al voltant d’1.500 Km, passant per les ciutats de Gades (Cadis), Carthago Nova (Cartagena), Valentia (València), Saguntum (Sagunt), Tarraco (Tarragona), Barcino (Barcelona) i Gerunda (Girona). Actualment la seva trajectòria és seguida per la carretera N-340 i l’autopista A-7. També passa per L’Hospitalet de l’Infant, just davant de l’Acadèmia d’Idiomes Costalingua. Va ser al llarg d’aquesta carretera principal que els petits assentaments Romans i llocs de comerç van començar a desenvolupar-se i créixer al llarg dels segles.  
 
La disminució de l’Imperi Romà d’Occident al segle IV dC va marcar l’inici d’un període de gran destrucció i inestabilitat social a la Península Ibèrica, a causa de les invasions de diversos pobles Germànics, principalment els Visigots i els Gots occidentals. Aquests pobles van lluitar aferrissadament entre si pel domini de la Península Ibèrica. A principis del segle V els Gots occidentals van sortir victoriosos i posteriorment varen governar la major part de la Península Ibèrica fins a ben entrat el segle VIII, quan el seu govern va acabar amb la invasió Àrab. Com és ben sabut, els Àrabs varen governar vastes regions d’Espanya durant diversos segles, deixant una influència cultural i lingüística duradora, especialment en el Sud. A la regió de Tarragona, la “Reconquesta” dels Cristians es va produir relativament tard en comparació del nord de Catalunya, acabant al voltant de 1120.
 
L’ascens de Catalunya
Fins al dia d’avui els Catalans són molt conscients del seu patrimoni cultural distintiu i de la seva història, marcada per les lluites dinàstiques i aliances canviants a la regió. El sentiment nacionalista és notable, i els moviments separatistes són més vitals que mai en aquests globalitzats temps actuals. El Català, com a llengua diferent del Castellà que es parla en la major part d’Espanya, serveix de catalitzador per a la identitat nacional, marcant clarament la complicada relació política i cultural entre Barcelona i Madrid.
 
Els orígens d’una identitat Catalana distintiva es remunten al període Franc a partir de 785 dC, quan Carlemany va iniciar el seu domini sobre la part nord de Catalunya. Aquest territori es deia llavors la Marca Espanyola i havia de servir com a bastió d’Europa central en contra de la invasió Àrab. La identitat Catalana amb la seva estreta relació amb els territoris europeus a través dels Pirineus té el seu origen doncs en la Marca Espanyola Franca. Un dels comtes Francs, Guifré el Pilós, va ser el primer a unir diverses entitats feudals sota el seu control cap a finals del segle IX, establint així un precursor de la Catalunya d’avui. La data oficial del naixement de Catalunya és l’any 988, quan en virtut de Borrell II (mort el 993), comte de Barcelona, la independència política es va aconseguir. Va ser en aquest moment que el nom de Catalunya va començar a aparèixer en referència a una unitat territorial i política i que la Senyera, fins al dia d’avui la bandera nacional, va començar a aparèixer a la regió.
 
History & Culture of the Region

La Reconquesta al segle XI marca el moment d’inici de Catalunya com a unitat “nacional” independent. Un punt d’inflexió va arribar el 1137, quan Ramón Berenguer IV va forjar una aliança mitjançant el matrimoni amb el regne occidental d’Aragó. El tractat que va aconseguir amb el seu sogre es considera un dels cops mestres de la història medieval. Un període d’expansió i prosperitat va tenir lloc: Entre 1229 i 1238 Jaume el Conqueridor (1208 – 1276) va conquistar les illes Balears, així com la regió de València, que encara estava ocupada pels Àrabs en aquell moment. Al mateix temps, una administració es va establir i el comerç en tot el Mediterrani va començar a florir. El 1262 Sicília va ser agregada a través d’un enllaç matrimonial i el 1323 Sardenya va ser conquistada. El pròsper regne conjunt de Catalunya/Aragó dominava tot el Mediterrani occidental. Amb la prosperitat econòmica, l’art i la ciència també van començar a florir. El poeta i erudit Ramón Llull (aprox. 1235 a 1316), que va néixer a Mallorca, està considerat com el representant Català més important de la poesia medieval. Va ser ell qui va establir el Català com una llengua literària, escrivint poesia i tractats acadèmics no en Llatí, l’idioma preferit pels erudits en aquells moments, sinó en el llenguatge “comú” de la gent.
 
History & Culture of the Region
Cort català
 
Catalunya era conformada per diverses corts feudals amb les seves pròpies jurisdiccions. Va ser governada no només pel rei, sinó que també comptava amb un òrgan legislatiu, les Corts Catalanes, a través del qual la noblesa, l’església, i fins i tot també els cada vegada més creixents gremis urbans, exercien una influència considerable. Aquesta distribució del poder era bastant rara en aquells temps, tot i que la gran majoria de la gent encara no tenia res a dir sobre les decisions polítiques. És en aquest context feudal que L’Hospitalet de l’Infant es va desenvolupar com a escala per a peregrins i comerciants que viatjaven. L’any 1153, Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, va oferir el territori al que pertany L’Hospitalet (Baronia d’Entença) a Guillem de Castellvell. El 1304 es va iniciar la repoblació dels voltants de L’Hospitalet de l’Infant que prèviament havien estat abandonats. L’any 1346 l’Infant Pere, fill de Ramón Berenguer i Blanca d’Anjou va construir un hospici per als peregrins i viatgers, prop de l’actual Via Augusta, calçada principal de la regió. L’estratègica ubicació del llogaret, entre les planes de Tarragona cap al nord, les àrees rurals de l’interior cap a l’oest i el delta de l’Ebre al sud, va fomentar el comerç amb altres pobles a través de diverses rutes, afavorint així l’intercanvi cultural.
 
El descens de Catalunya
El declivi de Catalunya va començar el 1410, quan Martí d’Aragó (1356 – 1410), també anomenat l’Humà, últim descendent de l’antiga dinastia Catalana, va morir. Així, l’abans pròspera cooperació de Catalunya/Aragó va donar pas al predomini de la Corona d’Aragó. Finalment, quan el rei Ferran II d’Aragó (1452 – 1516) es va casar amb la successora del tron Isabel de Castella (1451 – 1504), les relacions de poder varen canviar dramàticament. La norma dels “Reis Catòlics”, com se’ls anomenava a partir de llavors, va relegar a Catalunya a representar un paper subordinat. La corona de Castella va imposar la seva pròpia administració, així com la seva pròpia llengua a Catalunya. A més, la regió va deixar d’exercir un paper d’importància comercial quan es va descobrir Amèrica el 1492 i les rutes comercials varen passar de les tancades costes del Mediterrani a l’Atlàntic i el Nou Món. Era l’edat d’or per a Espanya, en el regne del qual es deia que mai es ponia el sol.
 
Oprimits per les fortes càrregues fiscals, els catalans es varen rebel·lar contra la corona de Castella el 1640 – 1652, amb el suport de França. Aquesta revolta popular que es coneix com la “Rebel·lió dels segadors”, de la qual l’himne català Els Segadors se’n deriva. La revolta va fracassar a causa de la força aclaparadora de l’exèrcit Castellà. El 1659 el Tractat dels Pirineus, entre la monarquia Castellana i França va privar a Catalunya dels seus territoris a través de les muntanyes, del Rosselló, i de parts de Sardenya.

History & Culture of the Region
Els Segadors
Al segle XVIII Catalunya va caure una vegada més víctima d’una lluita de les superpotències. La guerra de Successió Espanyola (1701 – 1714) va tallar la dinastia Austro-Hongaresa d’Habsburg, amb el suport de “l’Aliança Haag” dels Estats Europeus, en conflicte amb els Borbons Francesos. Catalunya va confiar en els Habsburg, ja que esperava més possibilitats de fer realitat les seves esperances com a entitat nacional i per al restabliment de la seva presència comercial a la regió. No obstant això, aquestes esperances es van quedar en res quan el rei Borbó Felip V (1683 – 1746) va conquistar Barcelona, la ciutat que s’havia oposat a les seves reivindicacions territorials durant més temps, després d’un violent setge l’11 de Setembre de 1714. Fins al dia d’avui, els Catalans commemoren aquest esdeveniment cada any a la seva festa nacional anomenada la Diada de l’11 de Setembre. Per descomptat, el que es celebra en aquest dia no és la derrota sinó més aviat la seva feroç resistència contra els Francesos, així com la seva antiga reivindicació per la independència nacional. Felip V va castigar durament als catalans per la seva rebel·lió, imposant massives mesures repressives. Les institucions Catalanes varen ser abolides i es va prohibir el Català. Catalunya es va convertir en una província Espanyola per complet sota el govern de Castella.

El Renaixement Català
El progrés econòmic es va reprendre amb una primera onada d’industrialització el 1741, especialment en tèxtils. La construcció naval també va florir a Barcelona. A Catalunya se li va concedir l’accés als nous mercats al Nou Món. Amb la creixent prosperitat econòmica la identitat cultural va començar a reafirmar-se, donant lloc a moviments nacionalistes. A la primera meitat del segle XIX van començar a sentir-se els primers impulsos nacionalistes, no sota la influència dels moviments Romàntics estenent-se per tota Europa, propagant la unitat de la llengua, cultura i entitat nacional. A Catalunya, va sorgir un moviment renovador de la llengua Catalana i la seva cultura, anomenat Renaixença. L’objectiu d’aquest moviment va ser la restauració plena del Català com a llengua de cultura, no només a través de la fomentació de diverses formes d’art, el teatre i la literatura, sinó també tractant d’establir una base normativa de la llengua (aquesta última, no obstant això, no fou totalment finalitzada fins al primer trimestre del segle XX). Tal com succeeix amb la majoria dels moviments Romàntics, aquest es destaca per la seva admiració de l’Edat Mitjana, que es reflecteix sovint en l’art, i a Barcelona, els concursos medievals literaris coneguts com Jocs Florals o Jocs de la Gaia Ciència van reviure.
 
Cap a la Catalunya moderna
History & Culture of the Region

Políticament, no va ser sinó fins el 1932 durant l’anomenada Segona República, que Catalunya obté autonomia gairebé completa amb el seu propi Parlament. No obstant, això va durar poc temps, i el 1934 tots els intents d’obtenir la independència completa van fracassar. A continuació varen tenir lloc els desordres perllongats. Aquest va ser també el moment en què grans conflictes laborals varen paralitzar la regió, amb vagues generals, la qual cosa va agreujar el conflicte entre les forces d’Esquerra i Dreta. Fins i tot després de la victòria electoral del Front Popular al Maig de 1936 la situació no es va estabilitzar sinó que, contràriament, va empitjorar. Tot el país estava angoixat per les vagues i la violència, Espanya era un caos total.
 
L’assassinat del parlamentari Calvo Sotelo el 13 de Juliol de 1936 va marcar l’inici d’una revolta militar que va conduir a la guerra civil espanyola (1936 – 1939), que al mateix temps va submergir a Catalunya al moment possiblement més fosc de la seva història. Anomenar a aquest conflicte una guerra civil és en realitat inadequat. La guerra civil Espanyola va dividir als “nacionalistes”, una banda de professionals armats, militars anti-democràtics d’una banda, i per l’altra els anomenats “Republicans” a la qual pertanyia la majoria de la població civil. Els nacionalistes varen guanyar una batalla decisiva en el riu Ebre, el 6 de Novembre de 1938, i el 26 de Gener 1939, les tropes de Franco varen ocupar Barcelona. El règim de Franco va marcar un punt ignominiós en la història de Catalunya. Després de l’ocupació de Barcelona, la majoria dels de l’elit Catalana que no havien fugit a l’exili, varen ser assassinats. Varen venir dècades de repressió política i cultural sistemàtica, moltes persones varen ser mutilades i lesionades per considerar-se presumptes subversius polítics. L’ús del Català va ser prohibit i declarat un crim.
 
Va ser només després de la mort de Franco el 1975 que els Catalans varen recuperar la confiança després de dècades de dura repressió. Després de 40 anys de la dictadura de Franco, es varen celebrar eleccions democràtiques a Espanya novament per primera vegada el 1977. La democràcia va portar una autonomia provisional a Catalunya. Al 1979, se li va concedir a Catalunya un estatut d’autonomia oficial amb el bilingüisme reconegut i, almenys parcialment, la lliure determinació dels assumptes administratius i legals. Ja les primeres eleccions regionals varen ser guanyades de forma estrepitosa pel conservador de la coalició Convergència i Unió (CiU), encapçalada per Jordi Pujol, que va romandre com a president de la Generalitat fins a arribat el nou mil·lenni.