Ermita de la Mare de Deu de la Roca, Mont-roig
Distància des de L’Hospitalet de l’Infant: 5 Km
Tipus d’activitat: Cultural/paisatge
Temps necessari: Mín. 2 hores


El santuari de la Mare de Déu de la Roca s’alça sobre un espectacular penya-segat format per roques de color vermell. Va existir un lloc anterior a l’actual ermita, documentat fins el 1230. El santuari actual va ser fundat el 1299 per allotjar una estàtua de fusta de la Mare de Déu, venerada en aquest lloc. Al principi hi va haver un castell fortificat, del qual encara en romanen ruïnes d’algunes de les seves construccions, com el mur de defensa al voltant, que es pot veure al costat esquerre de l’entrada. Les dates de 1655 i 1786, inscrites en l’arc de la porta d’entrada confirmen que el santuari va ser ampliat a causa de la seva creixent popularitat com a lloc de peregrinació. En els temps posteriors l’ermita va sofrir diversos esdeveniments devastadors. El 1811 va ser saquejada i incendiada per les tropes Napoleòniques. Després va ser reconstruïda, només per ser destruïda una altra vegada durant la Guerra Civil espanyola, moment en que va ser saquejada de nou. Després de la guerra, el poble de Mont-roig va començar a reconstruir la seva ermita i varen reproduir l’antiga estàtua de la Verge. Però tampoc aquesta nova estàtua estava destinada a durar: Fou robada el 1979. Una vegada més, una de nova va ser construïda el 1980; aquesta és la que, de fet, és venerada a l’església a dia d’avui.
 
Amb la seva tortuosa història, l’ermita és un lloc envoltat de llegenda. Vagi amb compte amb els fantasmes dels misteriosos visitants antics mentre puja cap a l’ermita! Una llegenda es remunta als temps de la Reconquesta: Hi havia una vegada un cavaller moro que va cavalcar fins a l’ermita en el seu cavall amb la intenció de robar en el santuari. Mentre estava dins de l’església, núvols pesats van començar a enfosquir el cel, va haver-hi trons i llampecs, i totes les espelmes de l’església es varen apagar, deixant al rei a les fosques. El cavaller es va apressar a reunir el seu botí, va sortir a la plaça, va muntar el seu cavall i es va dirigir roca avall ràpidament. El cavall, no obstant això, espantat pels trons, es va encabritar i va relliscar en la pedra. Cavaller i cavall van caure per un barranc en el lloc avui dia anomenat Baixada del rei moro. En aquest punt, vagi amb compte amb les profundes petjades que va deixar el cavall en caure pel barranc! Fins i tot alguns juren que en un dia clar es pot distingir la feble silueta del cavaller amb el seu cavall, en el costat oposat de la gola…